Època de canvis. Reinventant l’escola.

Compartir

Aquesta imatge correspon a l’Escola Claver dels Jesuïtes a Raimat, LLeida.

Tres escoles dels Jesuïtes a Catalunya estan implementant el projecte  HORITZÓ 2020 que revoluciona la concepció clàssica de l’escola i del procés d’ensenyament aprenentatge. Es tracta d’un fet rellevant i de gran actualitat per la importància de la institució i el pes que té en la tradició educativa catalana, espanyola i mundial és el nou projecte que han presentat les Escoles de la Congregació dels Jesuïtes. Aquest diumenge el diari ElPaís se’n feia ressó en un article on es descriu com és aquest projecte i com hi ha ja 3 centres educatius dels Jesuïtes que l’estan experimentant en el que desapareixen les aules convencionals, i els alumnes s’organitzen per grups i aprenen a partir del desenvolupament de projectes.

Els Jesuites porten anys preparant aquest canvi. Un procés en el que hi han participat alumnes, docents i famílies, que ha generat més de 56.000 idees i que ha  finalitzat amb l’elaboració d’un nou model d’ensenyament aprenentatge anomenat MENA

A Catalunya hi ha d’altres exemples d’escoles que s’han reinventat canviant tant l’aspecte de les aules, en molts casos fent-les desapareixer, com el propi curriculum en sí. L’Escola Liberi de Premià de Mar és un exemple que podem conèixer a partir d’aquest reportatge i debat en el programa “Para todos la 2″ respecte a les escoles alternatives.

I a Finlàndia, referència mundial en educació, les coses també estan canviant.

La setmana passada el diari britànic “The Independent” anunciava que Finlàndia, en la nova reforma educativa que posarà en marxa l’any 2016 aboliria les assignatures. Ràpidament el  Consell Finès d’Educació va  haver de desmentir-ho.  Les assignatures no seran abolides del tot el proper curs, matisava la institució, però el nou currículum fomentarà i obligarà a introduir llargs projectes interdisciplinaris que es duran a terme en classes col·laboratives en les que els nens treballaran en grups i hi haurà diversos professors de diferents matèries simultàniament a l’aula. La qual cosa no s’assembla en res a com es donen les assignatures de tota la vida. L’horari que ocupin aquests projectes respecte a les assignatures tradicionals, és a dir, la radicalitat o moderació del canvi, dependrà de cada col·legi ja que el sistema està fortament descentralitzat. “Que no s’estengui el pànic: les escoles finlandeses seguiran ensenyant matemàtiques, història, art i música”, va escriure després de l’enrenou el professor finès de Harvard Pasi Sahlberg al web The Conversation. “Però els nens [de 7 a 16 anys] també aprendran a través de temàtiques més àmplies, com la Unió Europea o el canvi climàtic, que aportaran mòduls interdisciplinaris d’idiomes, geografia, ciències o economia”. “La integració de matèries i l’enfocament holístic de l’aprenentatge no són nous a Finlàndia”, continuava l’expert que recorda que aquest enfocament forma part de la cultura educativa finesa des dels vuitanta. La reforma de 2016 també dóna més veu als nens, als que s’involucra en la planificació i avaluació dels seus propis projectes.

Sembla doncs que per primera vegada un Ministeri d’Educació d’un país occidental es planteja seriosament la reinvenció de l’escola

 

 

 

, , ,

No hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada